L’atzar és el tema central de la darrera pel•lícula de Woody Allen: Match Point. Per alguna cosa serà que el conegut director ens exposa de manera magistral com els esdeveniments intervenen, segurament més del que ens imaginem sovint, en la tria dels camins que ens toca trepitjar. El lliure albir ha quedat diluït en les interaccions i dependències del dia a dia; ha quedat dissolt en la multiplicitat d’aspectes desconeguts que intervenen en la nostra vida. Ja l’Eclesiastès ens va advertir que: ‘quien aumenta su ciencia, aumenta su dolor’. Només el desig que ens empeny a esforçar-nos en seguir essent, tal com ens explica Espinoza, ens mou a creure en el fantasma de la lliure decisió en una visió antropocèntrica i individualista. Ens és difícil veure com aquest fantasma ens amaga el paper de l’atzar en les nostres vides. Potser Borges, en el seu conte sobre Sakespeare titulat ‘Everything and Nothing’, ja va entreveure aquesta posició quan va fer dir a Sakespeare ‘Yo que tantos hombres he sido en vano, quiero ser uno y yo’[...], per acabar dient: ‘Viviré tal como soy’. Només caldria haver afegit: ‘seré tal com em viuran els esdeveniments’. Almenys això és el que li passa a l’heroi de Match Point.