Els pensaments i els judicis que els acompanyen venen condicionats pels prejudicis com a judicis previs. Sovint els prejudicis actuen de manera no racional. Així és, en part, com el filtre de la cultura actua com a modelador de l`instint i de la intuïció. Aquest tema ha estat àmpliament debatut i té suport de pensadors ben coneguts i reconeguts. Per exemple, Gadamer a Veritat i Mètode ens exposa el paper dels prejudicis de manera exhaustiva i magistral. Ara, però, no volem parlar de prejudicis, sinó de com varia la manera com es construeixen. Vivim en l’època de les imatges; en l’ època de la tecnologia. Des de la TV fins Internet, passant per molts dels esquers publicitaris. No fa massa que al parlar d’imatge ens venia a la ment un reflex de la realitat. Una imatge era, per exemple, la que reflectia el mirall. Ara les imatges que ens arriben no són ja reflex, sinó creació. En bona mesura la digitalització ha estat el detonant de la creació visual en tant que permet re-crear la imatge reflectida. Per aquest motiu hem de parlar de simulació i de significat d’aquestes simulacions més que no de realitat. Certament, això ens diu que actualment els prejudicis ens venen més de les imatges omnipresents que contenen s the lines between facts and information, between information and entertainment, between entertainment and politics. The masses get bombarded by these images (simulations) and sings (simulacra) which encourage them to buy, vote, work, play,...but eventually they become apathetic (i.e. cynical)’. (Veure, Simulacra and Simulation). El que jo plantejo és que les imatges no només ens influeixen, sinó que ho fan per camins no racionals i que ens estan prefigurant els prejudicis que emprem per copsar la realitat.